Cròniques I: Ada

Saloria Bike Trail un cap de setmana inoblidable

Extret del Blog Salut i Rauxa

http://salutirauxa.blogspot.com.es/2014/07/saloria-bike-trail-un-cap-de-setmana.html

Fins fa quatre dies desconeixia la SaloriaBike Trail ara puc dir que no l’oblidaré, ha estat un cap de setmana molt intens, gràcies als paisatges espectaculars del recorregut que ha dissenyat el Jordi Tria, els tips de riure que ens hem fet amb el Santi, el Gerard, el Magí, el Juanjo i la Mònica i el temps esvalotat que ens hem trobat, sol i calor, pluja i vent, fred i pedra... una mica de tot però el Pirineu és el Pirineu i s’ha d’estar preparat per tot.

DSCF2884.jpg

El divendres arribem tardíssim a Sant Joan de l’Erm, cap a les 12 de la nit, és culpa meva ja que plegant a les 20:30 poca cosa a fer hi ha, però com que sóc jo qui els ha enredat a tots per venir doncs ningú es queixa, s’ha de dir que han estat fàcils d’enredar i la Mònica a última hora, no li he deixat massa temps per pensar-ho.

Al refugi ens espera el Jordi i milers d’estrelles sobre els nostres caps, quin cel més impressionant quan temps feia que no el vèiem així, dóna gust. L’amfitrió ens acompanya a l’habitació, ens organitzem per l’endemà i a dormir que a les 6:45 ens sonarà el despertador i tindrem per davant 108 kms i uns 3200 de desnivell, hem d’arribar a dormir a Os de Civís. A l’habitació ja comencem a detectar quina serà la tònica del cap de setmana, de rialles anirem servits, el Santi fent de cuc de seda, el Juanjo i els seus moviments nocturns, el Magí i el seu respirar profund, la Mònica obsessionada per anar a dormir a 2200 metres ... vaja que no ens avorrirem. Finalment ens adormim.

003.jpg

Ens llevem i les vaques pasturen pel voltant del refugi, el glong-glong de les esquelles és la banda sonora del matí. Baixem a esmorzar, preparem les bosses que el Jordi ens durà a Os de Civís, revisem les bicis, gps, el mapa de la ruta i els consells d’en Jordi, apa ja ens podem posar en marxa que són quarts de nou i tenim molt camí per fer.

Ens va fer falta una classe complerta per poder saber com anava el tema de l'esmorzar ;)

Ens va fer falta una classe complerta per poder saber com anava el tema de l'esmorzar ;)

005.jpg

Briefing!

Com ens agrada enredar-nos mútuament!

007.JPG

A punt per la Saloria Bike Trail

Sortim en baixada suau esquivant bassals i tot xerrant ens passem un trencall per agafar el primer corriol del dia, sort que el Juanjo se n’adona de seguida. Acabem de començar i ja estem gaudint com nens, quin sender més guapo, baixem fins el barranc del Forcat i anem paral.lels el riuet fins a creuar-lo per un pont de fusta, un cop passat el pont comencem a pujar i ens enfilem fins a les ruïnes de Sant Joan de l’Erm Vell.

008.jpg

Primer sender del dia entre un bosc ben dens

009.jpg

010.jpg

011.jpg

012.jpg

Rodant pel què queda del carrer de Sant Joan de l'Erm Vell

Continuem de pujada, ara per pista, anem agafant alçada i quan sortim del bosc veiem al descobert les antenes de l’Orri que visualment ens acompanyaran una bona estona ja que anem fent-li la volta, trams per pista, trams per sender però sempre amb un paisatge acollonant i sense rastre de civilització a la vista.

013.jpg

La grupeta enfilant-se muntanya amunt

014.jpg

Ja veiem les antenes de l'Orri

015.jpg

Més senderons

016.jpg

uau! sembla Suïssa :)

017.jpg

018.jpg

019.JPG

Parada per barreta i com no foto de grup

020.jpg

Ja fa una estona que hem arribat als 2000 metres, cada cop que ho fem el Santi salta de la bici per fer una mica d’aclimatació, hehehe i llavors ens quedem tots atents al gps esperant arribar als 2200 on la Mònica ja va dir durant la setmana que li feia molta il.lusió quedar-s’hi a dormir, però no hi ha manera d’arribar-hi, així que no ens la treiem de sobre no tenim més remei que seguir aguantant les seves rialles, no sé si ho suportarem, jijiji

021.jpg

Continuem amunt

022.jpg

Mirem a la llunyania i ni rastre de civilització, que bé!

023.jpg

Gaudint

024.jpg

Admirant

025.jpg

Seguim voltejant l'Orri, senzillament espectacular

Comencem una baixada i el Gerard, el Santi i el Magí ens agafen una mica de distància, anem baixant per una pista estreteta quan veig que el track es desvia per un sender a mà dreta. Ni rastre dels tres bikers desbocats, així que em poso a cridar-los sense resposta. La Mònica, el Juanjo i jo comencem el sender, a veure si és que ho han vist i ells ja han baixat per allà però en una zona humida comprovem que no hi ha pas roderes recents. Tornem a parar i els cridem, ara sí, ja se n’han adonat i ens venen a trobar. Això els hi passa per anar tan ràpid!

El sender ens deixa al costat d’un dipòsit i agafem una pista que puja fins l’estació d’esquí de Port-Ainé on comença una llarga baixada, de 2060 metres fins a 780, quasi res!

026.jpg

027.jpg

Tornem a pujar i arribem a 2000, "aclimatation time"

028.jpg

Cap a les Pedres d'Auló

029.jpg

El Santi fent la cabra montesa

030.JPG

A les Pedres d'Auló

031.jpg

Rodant per escenaris de la Guerra Civil

032.jpg

033.jpg

Arribant a Roní

Però de Roní encara seguim baixant, en concret fins la carretera que porta a Llavorsí, en arribar-hi el Gerard infla una mica la roda de davant que li ha perdut una mica d’aire i agafem la carretera fins el poble. Mira que m’agrada poc la carretera i si a més els de davant agafen un ritme frenètic encara menys, van tirant el Santi o el Gerard i per més que vull mantenir la roda de la Mònica no puc, se m’escapen, sort del Juanjo i el Magí que em donen un cop de mà.

034.jpg

Això és un camí o un canal?

035.jpg

Toca inflar una mica que el noi baixa a poc a poc i no sabem com ha destalonat una mica...

Portem ja 59kms i la calor apreta, ens apropem a la plaça del poble per omplir els bidons, tot i que ja és l’hora de dinar decidim continuar i parar a dinar a Tirvia o Alins. Sortim de Llavorsí per un sender paral·lel al riu Cardós, llàstima però que s’acaba i toca enfilar-nos fins a Tirvia, tot i que preferíem dinar a Alins decidim parar aquí, és tard, la gana la tenim feta de sobres i si pel què fos a Alins no hi hagués cap bar obert ho tindríem magre ja que és l’últim punt on poder menjar. Així que aparquem les bicis i ens entaulem a la terrassa de l’Hostal Nadalet on demanem uns entrepans de llom amb formatge.

036.jpg

Apa, aigua, barreta i sortim de Llavorsí

038.jpg

Que amunt que es veu Tírvia

Més que uns entrepans ens serveixen unes llesques amb llom amb formatge que estan ben bones i que rematem amb un gelat de postre, mentre uns autòctons ens expliquen en què consisteix la Ribalera, una cursa de muntanya a peu que demà portarà als corredors a enfilar-se fins al pic del Salòria a 2789 i que a més és el que dóna nom a la ruta que estem fent nosaltres.

039.jpg

Ja us ho heu mirat bé això?

040.jpg

Sí, sí Magí dissimula que tu de gelat no te'n perds ni un!

Havent dinat costa arrencar, més que res perquè sortim de pujada cap a les Bordes de Virós però fa una calor que aixafa i la primera part de la pujada és poc ombrívola. Arribats a dalt toca baixar cap a la Vall Ferrera i en concret fins Alins on busquem aigua per afrontar la pujada més llarga del dia, 20 kms fins el Port de Cabús passant pel poble de Tor.

041.jpg

Anem deixant Tirvia avall

042.jpg

De pujada amb molta calor

043.jpg

Ja som a Alins, la pujada més temuda a tocar

Després d’agafar aigua de la font de la piscina d’Alins sortim del poble per la pista asfaltada direcció Tor, però a la segona corba hem de parar, la roda de darrera del Magí va força baixa i hem de parar a inflar, l’operació però ens porta més temps de l’esperat, resulta que la vàlvula està embossada pel líquid del tubeless i el Magí i el Gerard inflant només aconsegueixen cansar-se però no pas posar aire dins la coberta, així doncs que intentem canviar l'obús però tot i tenir les eines adients no hi ha sort, així doncs que toca posar càmera, això sí després d’aconseguir treure la vàlvula que costa prou. Mentrestant el Juanjo fa la migdiada. Quan ja està la roda gairebé reparada la Mònica i jo anem tirant tranquil·lament, ja ens atraparan.

044.jpg

Carregant aigua a la font de la piscina d'Alins

045.jpg

Gerard, la manxa perquè la portes?

046.jpg

El Juanjo no desaprofita el moment per fer la migdiada

Avancem una mica més de pujada però arribem a un punt que la carretera baixa, això no! Que hem de guanyar alçada i no perdre-la... baixem fins a un pont que creua la Noguera de Tor per una zona on el riu fa una mica de gorges, ens atrapen els quatre nois i ara sí anem enfilant-nos per la banda esquerra del riu i ja no deixarem de pujar fins als 2300 i tenint en compte que estem a uns 1150 ja cal que ens calcem.

La primera part va pujant bastant suau però al estar asfaltat i ser tan llarga la pujada se’m fa una mica pesada i a més costa guanyar alçada, més val no mirar massa el gps, sort que la companyia és immillorable que sinó... la planta del peu dret em comença a fer la punyeta i agafar temperatura fins arriba un punt que la noto bullint, sobretot la part de davant, bora els dits, últimament això em passa però és clar, amb una pujada tan llarga i sense canviar de posició doncs es va accentuant.

047.jpg

La Mònica i la Noguera de Tor que baixa que dóna gust, nosaltres pugem

048.jpg

Les nenes de la colla